dimarts, 8 de maig del 2018


La vida és un pas endavant,
un seguir camins,
un deixar-se portar riu avall.
Insistent empeny cap el no res
si deixem de que la quietut ens domini,
sempre queda unmentrestant per fer.

                                              Nosaltres?

Ai de nosaltres si esperem!!!
Ella és la companya,
no és la perfecte amant
ni la llàgrima sense solta.
És senzillament el tot.
Compte, però, el no res existeix
i ens pot engolir
abans d'arribar al final no programat.
Sóm arbres de fulles caduques,
fulles que se'ns desprenen
i no parem compte.
Però quan és un arbre que hem germinat qui cau,
no hi ha empelt possible,
amic meu,
la destral no mesura el dolor,
és un maldestre tallant.