dimecres, 2 de maig del 2018


Amb petites mossegades he de cobrir el teu cos,
mossegades sense cap rastre,
ser nàufrag d'extrem a extrem de tu,
de la teva acurada sensibilitat
descobrint els teus horitzons de plaer.
Que no vull trobar camins de tornada,
el meu desig és la deriva tempestuosa,
la que em porti a aferrar-me als teus malucs
o un cop de vent em llenci sobre els teus pits.
Sigues huracà en mi,
deshorienta el meu nord,
dominem-nos i governem-nos
fem del cos a cos límits desmesurats.
Amb tota la força, amb l'empenta,
fins que els cors esclatin,
morim de plaer... combatius i tendres.