Escolto la remor del riu
em sembla brau,
no ho sé segur no el puc veure.
Un bosc espès no em permet arribar,
no puc avançar per saber,
ni fugir de les pors.
Mals temps aquests,
sé com és l'aigua,
una gota a la mà és el no-res,
un toll em pot calmar la sed,
però quan s'acumula és valenta,
destruirà la casa més forta
i arrancarà l'arbre més arrelat.
I jo aquí inquiet i cec,
lligat de cames,
escoltant el seu passar.
Podria ser que desfés el meu lligam
o que m'arrossegui qui sap fins quina riba,
la més feréstega o la més erma.

                                                   Incerteses.