Quin atabalament de poema,
volia parlar del meu amor per tu,
i descobreixo que l'amor es fa,
o, potser, ens ha fet a nosaltres.
Ho deia un gran poeta, que no era jo,

                                  "que sóc poeta només per tu"

Escric amb presses dins el metro,
poques parades més i la trobada.
Em pot el pensar en el bes
la força que ens dóna l'abraçada,
el sentiment de totes les mirades,
les que mostren els cors nus.
Aixeco el cap, gent desconeguda,
m'envegen a mi, el meu aspecte feliç.
Poc poden imaginar el perquè,
jo seguiré fent de tu el meu poema
i com deia el gran poeta, que no era jo,

                                  "que l'amor ens faci a nosaltres"