diumenge, 3 de setembre de 2017


S'apropa el final del dia,
dos del mes nou del dos mil disset.
Un dia feiner per mi i diferent per cadascú.
Ara és hora de recapitular i fer recompte,
de mirar el dia viscut en tota la seva realitat.
Sé de qui pren el sol a l'ombra,
he llegit versos prenyats de dol i llàgrimes,
alguns amics esgoten les seves vacances
i d'altres amb un sòl dia de feina estan esgotats.
He vist qui, cercant la felicitat en el record,
l'ha trobada o ha caigut en la tristesa.
Caverna i indepes reforcen les seves trinxeres
i una dona sàvia m'ha omplert d'incerteses.
El dia no ha estat gens quotidià, mai ho és,
cal tancar la llum per descansar pensant...
- Tot va bé amics, no us amoïneu, tot va bé.