dijous, 14 d’agost de 2014

De nit tu i jo


Un petit espai
entre la inconsciència i la nit,
un lleu instant,
crepuscular,
suficient.
Confirmar la teva presència,
despertant d'un somni,
alba del viscut.

Nòmada a la pell,
pelegrí sense retorn,
cercador de la nostra fe,
vencent les foscors,
més enllà de la llum,
goig del punt cardinal del teu cos,
del coneguts,
inventant-ne de nous
en la geografia del nostre plaer.
Llavis atresorant vida,
acariciant l'aventura,
amants de la témpora,
del niu,
germinant vicis
nus d'aparences.
Vil la nit ens abandona,
abocats a la claredat,
aferrats l'un en l'altre,
convidant-nos a un nou joc.