dijous, 3 de novembre de 2011

Alguna cosa queda



Avui formes part del meu vocabulari,
ahir ja hi estaves i jo no et veia.
Potser tu no ho saps encara,
ell, el vocabulari, és molt ric.
El formen els temps passats,
de persones viscudes,
lletres majúscules i notes greus,
i d'altres minúscules i suaus.
Les companyies que perduren.

No pots escapar-te,
ja hi ets conformada.
Potser la lleugeresa del teu pas,
o la joventud de la teva mirada
passin de llarg ... tant se val.
Demà o qualsevol fotut dia,
si no hi ets, jo et sentiré,
perquè en aquell futur et sabré
una part del meu vocabulari.

1 comentari:

Patricia Carvajal ha dit...

Una nostalgia que apreta el alma... Bellísimo!!! Un abrazo, Paty