diumenge, 4 de desembre de 2011

A l'estanc



M'enfilo a l'esglaó savi de petjades,
alçat testimoni de milers de cares,
vetllador fidel d'històries anònimes.

M'endinso a casa vostra i el somriure,
senzill, sincer ... el tot en un gest.
L'espai és petit, acullidor, suficient.

Respiro ordre arreu i racons,
no dispenseu fum ni tan sols foc,
veneu el plaer de fer cendre i la sort.

Sé que per un instant molts com jo,
han perdut la presa absurda del món,
pausat el seu pas, pensant en el retorn.

Jo, enamorat de la vostre simpatia,
captiu i malalt de la vostre alegria,
tornaré com esclau a vosaltres cada dia.

Avui doneu-me dos i dos ... només.
Demà tornaré a demanar dos i dos més.



3 comentaris:

brujilla ha dit...

Como trasforma un estanco
En un poema, donde trasmite
Me ha gustado, eres muy trasparente
Escribiendo---
besos de brujilla

PALOMA ha dit...

Por aqui ,por alla ,por donde dejes huellas allí que estare ...

Un besito +1 ...

PD;hagas lo que hagas siempre estare ni delante ni detras sino a tu lado en el mismo tren ...;)

RoseMarie M Camus ha dit...

Hermosas letras...
Gracias.