dimecres, 6 de juliol del 2011

Boires





El vent arrossega sense saber
tot el que sembrem.
Actor actiu o figurant,
sento perdut el meu paper.
Omniscient de la teva nit
dormo el meu silenci.
Glop i amago llàgrimes,
sang cremada i pell freda.
El que vaig acaronar am la veu
s'esvaeix entre boires.
O
Hauria d'usar les meves armes,
que de manipular en sé molt.
Apostar i marcar un farol,
desafiar la mirada del joc.
Fer de nosaltres una partida,
jo el jugador i tu l'aposta.
No vull participar del joc,
seria sempre el perdedor.
Prefereixo batre aquest dol
saber-te feliç en l'amor.