dissabte, 25 de juny de 2011

Ser valents



Potser cal ser valents ara i acceptar que ho hem estat tot,

abraçar els sentiments i desar-los altra volta en el cor,

oblidar els follets i les fades tot cercant un alè molt nou.

Guaridor de cors malferits, sagnants, plens de plors,

donador de vida allà on l'amor a malfiat esguinçant el tot,

altre volta sabi de tot el que ens hem après i n'hi ha prou.

Recullo el meu velam per sentir la mar calma vora el sol,

servil amb l'esperança de trobar-te i saber amarinar-nos

aprendre més enllà de les paraules i no regalar mai el mot.

Sé que això no serà el darrer adéu ni el darrer cos,

preparat per rebre l'envat del vent contra les roques,

sempre seré el fidel amant de qui més m'ha estimat.

2 comentaris:

José María Alloza ha dit...

Les teves lletres no necessiten llum, brillen per si mateixes.
M'agrada llegir en català
Una abraçada

OZNA-OZNA ha dit...

que belleza y sensibilidad nos regalas dulce Poeta, infinitas gracias por ellas, un besin de esta amiga admiradora.