dimarts, 27 de desembre de 2011

Silencis



Dos cosos respirant d'essències,
la nuesa completa somrient-nos,
somnis i desitjos confonent-se.

Un joc de silencis permisius,
els racons, els plegs del acaronament,
proesa del gest servil a l'intensitat.

Compartit l'espai, l'aire, el moment,
un precipici de mirades tremoloses,
el batec incandescent i l'ofec.

Només una paraula per ser fidel,
una de senzilla per poder descriure,
la complicitat del llenguatge del cos.

3 comentaris:

don vito andolina ha dit...

Hola,precisas y concisas letras desnudan integralmente la germinal belleza de este blog, si te va la palabra encadenada, la poesía, te espero en el mio,será un placer,es,
http://ligerodeequipaje1875.blogspot.com/
gracias, pasa buen día, besos numantinos...

LA ZARZAMORA ha dit...

Un llenguatge molt dolç...

Petons.

Patricia Carvajal ha dit...

Bellísimo lenguaje, que habla por mil palabras.... Un saludo cariñoso, Paty