La tempesta estava prou lluny per saber-la,

el sol perd la seva força, ja no escalfa,

l'aire insistent canvia els blaus per violetes,

nuvolades tacant els blaus amb tons grisos.

Els capellans escurant les homilies,

els vermuts refredant les pells,

les robes d'estiu ara són poca cosa,

paraigües ignorats en els fons dels armaris.

Un llamp demolidor, diumenge de primavera,

un tro carregat de ràbia, diumenge de platges,

cap aixopluc, diumenge assolat.

On ets amor meu?