Em fa mal la pell en veure les teves ferides encara humides de sang,
amb la gràcia que altres déus no van atendre amb cura el dolor
calmo la meva set amb els teus lleus somriures i recupero l'aire calmat.

Amb ritus i pocions d'antics druides i mags del cor,
acosto la meva veu suturant cada traç trencat calmant la set,
atent amb delicadesa per donar vida a tanta pell gairebé morta.

Pacient en l'espera, sabedor d'un aire nou al teu voltant,
em deixo portar pels teus sospirs insuflant vida al teu espai,
guardo un llibre en blanc on algú va escriure els nostres noms

                                   i la paraula amor.

Voldria meu cos sencer enervar la teva pell i posseir el teu plaer,
esculpir amb les meves mans sentits que dormen en l'oblit,
morir als peus de la meva Venus afroditant el nostre desig.