De matinada mor.

Si, mor el poeta,
just amb la rosada i l'alba,
amb el capoll que desperta,
la flor acabada de crear,
la teva bellesa.
Els ocres de les primeres hores,
els blaus clarejant,
la intensitat d'uns ulls ...

El tot un altra vegada.

Si, mor,
mor el poeta,
per renéixer mor, ha de morir
per despertar abraçat a la seva estimada,
bressolat entre els seus pits
i tornar a ser
de nou amant.