Viatja un perfum en l'aroma insomne,
apropant la nit que no compareix,
sota guspires de mirades llunyanes,
traspassant les fronteres del desig encès.
Riberes de les nostres platges
on la sorra emmiralla les ombres.


Però la nit és fosca,
els silencis són remor als teus ulls
i no em puc emmirallar en tu.
Farem camins i noves dreceres,
remor dels teus ulls que em nodreix,
els nostres batecs com a fidels testimonis,
de besades antigues avui recordades.
Batecs, del que un dia varem sentir,
besades llunyanes i, a l'hora, tan presents
mentre les carícies se'ns feien aigua.
Avui, les sento enyorades,
les ploro i em són felicitat.
i em sento lluny i em sento a prop...
i em sento estrany.


Onades que duen nous i s'emporten vells sentiments,
les duc cosides per sempre a la pell
com la flaire de l'aroma insomne,
que embolcalla el desig del cos absent
i apropa a la nit records d'enyorança
amb salats alès de tu mai oblidats.


Varem ser present i avui som diferents futurs,
s'han assecat els llençols amarats d'estims,
la fredor omple la nostra cambra
i ara et penso lluny d'aqui,
i em sé feliç de nosaltres
amarant uns altres llençols en solitud
alenant un altre destí,
conservant l'aroma que ens va capgirar
i no sentir la buidor de l'oblit,


Puc escriure un mot darrera d'un full verge,
darrera de cada lletra cercar-hi la que més t'estimi.


Puc escriure un mot, un verb o els nostres noms.