El nostre primer petó,
aquell primer encaix de llavis,
un més dels primers aprenentatges,
aquells on el desig es mostra tímid.
Petons a la maduresa,
segurs i plens de sentits.
Recordo la tibantor de la carn,
com amb el frec els llavis s'estovaven,
fins el punt, gairebé,
de fondre's les pells
desfent-se entre la frescor humida
i la rosada del plaer.