Un poema perquè sí,
perquè vull,
perquè mentres escric estàs amb mi
i et penso en el perfum,
el que mai portes,
i el de la teva pell nua,
perquè els meus llavis s'impregnen dels teus,
tous i càlids...
perquè la teva veu m'acarona les oïdes
amb un t'estimo
o simplement en diu que estàs bé,
perquè pensar-te és abocar-me a la teva presència,
recórrer estances de casa buides
cercant els sentiments,
perquè en el despertar ets primer pensament.
Perquè sé que els somnis s'han de tenir despert
i així poder viure'ls,
que dormit no són més que somnis.
Perquè és l'única defensa que tinc
per no caure a la follia de l'espera.
Perquè t'estimo real, tal com ets en mi.