He repassat tots els meus poemes,
tots els que parlen d'amor.
Uns tenen noms propis,
d'altres pur enyor del propi amor.
En tinc un munt que són teus,
nostres per ser més justos.
He buscat com definir el sentiment,
tot allò que fa de nosaltres l'excepció,
el descobriment d'unes plenituds,
desconegudes i tan arrelades.
Ens aprenem, segur que ho fem,
i anem més enllà del nostre interior,
traient l'un de l'altre el desconegut,
obrint portes amb les claus dels sentiments
i ens deixem fer, tal com som,
fe i confiança il·limitada.
Em pregunto perquè tu i ningú abans,
què fa de nosaltres aquest estat
on tot és intens i natural, pur.
Preguntes que no busquen respostes,
en qualsevol cas voler saber
que en tu tot és possible
i en nosaltres tot serà un fet.
Sense preses t'estimo, ho saps,
i em falta temps per compartir.