dimecres, 31 de maig de 2017


Cada lletre té la seva porta,
com hi ha portes que n'esperen moltes
hi ha lletres que sempre busquen la mateixa.
Els poemes fan com les lletres,
cerquen la o les seves portes
i són destí o destins de qui els espera.
Pot passar que les lletres i poemes
confonguin el destí i perdin el sentit,
com pot passar que les portes
no dessitgin ni una ni l'altre
o, senzillament, l'amo sigui un altre.
Però darrera de cada lletre, poema i porta
hi ha una persona i darrera d'ella un sentiment.