divendres, 9 de gener de 2015

Reals


Qualsevol dia pots oblidar somiar, 
per deixadesa, com qui tot ho té, 
o fart d'esperar allò que no has buscat.
Jo he cregut viure més d'un somni,
potser ho eren llavors, no ho negaré, 
però per somiar ha de dormir la ment
i, si dorm, tard o d'hora desperta,
el somni, com si res, s'esvaeix.
Fa temps vaig decidir viure i no somiar,
va ser com et vaig reconèixer, real.
Un seguit de propòsits i el despropòsit, 

la coherència manava, el cor callava.
Tu el vas fer parlar amb un argument,
estima, deixa't estimar sense recances. 

Avui, perquè no somnio, visc com ahir,
ara l'art d'estimar, de que m'estimis,
estimar-nos... desperts i reals.