divendres, 9 de gener de 2015

En veu alta


Segurament, ara no és moment
de repetir tot el que ens hem dit,
però és quan et penso
i et sé una mica lluny de tu,
que el sentiment és molt clar,
vol presents el teu costat.
No és gens fàcil aquest pas,
desprendre's d'un passat,
els records són en els prestatges
decorant qui sap fins quan,
i ara voldries cridar veritats.
Miro els teus decorats
tenint present tots els meus,
i no sabria trobar l'encaix
de moltes absències,
esborran solituds del passat.
Sé precís aquest present,
ell que ens fa ser nova realitat,
un dia et vaig prendre la mà
tu vas alliberar un bes,
i ara sóm el desig de ser,
amb les preses d'oblidar.
Esdevenir avui o potser demà
un dia net de sons
on estimar-nos en veu alta.