dimecres, 19 de setembre del 2018


El somni avui és més real
que ahir quan el vam desitjar,
tu i jo sóm dos desconeguts amants
obrim el cor al verb estimar.
Totes les pors hem oblidat
i el present no mira al passat,
la vida ens convida al seu ball
i l'horitzó és un futur que hem tocat.

La nit ens convida al seu ball,
tu i jo interpretem aquest vals
i girem i tornem a girar
amb els ulls clucs i un bes segellat.
Escoltem les notes del mar,
una brisa ens vol embolcallar,
compartim llençols de seda
i un batec que ens han delatat.