EFÍMER

Somio sovint en tu.
Imatges clares i nítides,
tant com
insuficients i febles.
Quan estic a tocar de descobrir-te
en el somriure i la mirada
el somni s'esvaeix i res queda
de les teves formes i melodies.
Amagues el teu rostre
i jo desconec els teus llavis, ulls,
pòmuls o el dibuix del gest.
Jugues amb mi,
m'atreus i atrapes,
puc arribar a percebre la teva veu,
gairebé sentir la teva pell,
em provoques en el desig
i quan sé que et necessito amb mi
et veig com un algoritme indesxifrable.