Ella no és ni fada ni princesa,
ni fruit d'un somni impossible
i comparar-la amb res seria un error.
Ella estima i es deixa estimar,
tot ho dóna i res demana,
amb els braços oberts m'espera,
un somriure ampli i sincer
i els ulls ben oberts per no perdre detall.
Jo l'estimo tant com la respecto,
poemes, cançons i temps
tot és poc i molt a l'hora
i mai suficient per mi.
Ella és la dona que m'estima,
jo l'home que l'estima
i en aquest fer dels dos
hem vençut possibles impossibles
i ara deixeu-me somiar
que la vida amb ella és més vida.