diumenge, 31 de març de 2013

El temps




El temps ensenya a esmolar la nostra navalla,
per caminar sobre el seu tall sense por al dolor,
a no plorar quan talla,
a somriure quan fa mal.

El temps ensenya a estimar la soledat,
per estimar quan la odies,
a no oblidar quan somies,
a desitjar quan no hi és.

El temps ensenya a dormir en soledat,
per no esperar l'abraçada adormit,
a no veure el cos complagut,
a somiar per somiar.

El temps ensenya a estimar abans que estimar,
per no confondre el cor,
a sentir-se estimat,
en voler, per voler.

El temps ensenya a patir la solitud,
per respectar la foscor,
a dormir per voler,
a somiar per somiar.

3 comentaris:

Julia ha dit...

El temps és el millor metge que existeix i que aliat amb la ciència ho curan tot (o gairebé tot)
Petons

La Gata Coqueta ha dit...



Qué bello puede llegar a ser el día
cuando la bondad lo ha iluminado...
► ♣ ◄

Qué la Pascua de Resurrección
nos ilumine a todos...
► ♣ ◄

Deseo pases una tarde
donde se acomoden los
sentimientos en el
seno de los ruiseñores.
► ♣ ◄

Atte.
María Del Carmen




Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

El temps, que ens dona tanta experiencia.
El temps que tu l´has sapigut convertir en un bonic Poema.
Et desitjo que tinguis molt de temps per escriurer Poemas i per viurer aquest temps amb plenitud.
Una abraçada, Montserrat