diumenge, 7 d’abril de 2013

No estàs sola





Despertar aviat,
sentir-te sola al vespre,
i no  ho estàs,
t'acompanya el capvespre
de qui vas estimar ahir.
Cerca dies llargs
escorçant les nits.
Sents la calor,
d'una fràgil flama
que neix avuí,
amb la por de no saber
el seu per què.
Sentir la calor
de qui encara està absent,
de qui sense permís,
va entrar per quedar-se,
mirant els teus ulls.
en silenci.
El cos madura
el cor reneix,
no perdis temps
recollint equipatges,
t'espera un nou viatge.
No ploris,
no hi ha espai per laments.
És hora de recomençar,
apropa't ...
anem,
sense pors,
puja a aquest ..... el meu tren.


2 comentaris:

Remei ha dit...

Una meravella, delicadesa i un ambient literari excepcional.

Paty Carvajal ha dit...

Que bello, me estremeció!!! Una invitación a VIVIR!!!!
Un abrazo desde mi rincón!!!