Ets tu la que plores i vesses les meves llàgrimes?
El teu dolor recorre el meu mon i em dol a mi.
Propers estan els dies de la teva felicitat passada.
Com no esperar aquest sentiment demà.
Et miro, veig una pell cansada com tantes.
Però diferent a totes, tu ets només el teu jo.
Estendré de nou les mans cap a les teves.
Ara comencen a ser fortes, clares i segures.
No desitgis més, ja tens, ets tu... suficient.
Els miralls només per reflectir-te... crea.
Les meves llàgrimes, mentres, queden aquí..
Per vessar-les si necessites plorar més.
2 comentaris:
Es bellísimo amigo. En el tiempo tus versos me han dejado una sensación de paz, porque reflejan un alma que ha crecido en el amor y espeiritualidad. Por ello te felicito y te mando un abrazo.
Sentiment, molt sentiment, tresmet aquest bonic Poema.
Una abraçada, Montserrat
Publica un comentari a l'entrada