diumenge, 31 de març del 2013

El teu mon.





Ets tu la que plores i vesses les meves llàgrimes?
El teu dolor recorre el meu mon i em dol a mi.

Propers estan els dies de la teva felicitat passada.
Com no esperar aquest sentiment demà.

Et miro, veig una pell cansada com tantes.
Però diferent a totes, tu ets només el teu jo.

Estendré de nou les mans cap a les teves.
Ara comencen a ser fortes, clares i segures.

No desitgis més, ja tens, ets tu... suficient.
Els miralls només per reflectir-te... crea.

Les meves llàgrimes, mentres, queden aquí..
Per vessar-les si necessites plorar més.

2 comentaris:

Paty Carvajal ha dit...

Es bellísimo amigo. En el tiempo tus versos me han dejado una sensación de paz, porque reflejan un alma que ha crecido en el amor y espeiritualidad. Por ello te felicito y te mando un abrazo.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Sentiment, molt sentiment, tresmet aquest bonic Poema.
Una abraçada, Montserrat