Un dia més sense la teva veu,
ni mirada, ni passió.
Un dia gris seguint els teus passos foscos.
Clareja la nit sense la teva llum,
ningú em guia.
Com sobreviure a la teva absència?
T'allunyes per trobar una veritat
la teva pròpia estrella,
el teu filet de plata.
Una nit plorant esperant la calor,
recollint les teves llàgrimes de nacre
Sé que tornaràs,
tot està per fer.
La teva felicitat t'espera.
Amics de fidelitat custodien la teva pau.
No triguis,
torna d'aquest ric viatge.
Plena de vida i veritats apreses.
No triguis,
sàvia del teu camí
Vull saber tot el que has viscut.
1 comentari:
Viajes que muchas veces nos llevan lejos pero también a lo profundo de nosotros mismos, porque mientras más conocemos y nos expandemos al mundo y el universo, más entendemos que somos un milagro infinito. Bellos y nostálgicos versos con grandes pinceladas de esperanza. Y mucho amor que tiene ese hermoso ser que aguarda...
Una abrazo Antoni.
Publica un comentari a l'entrada