En un temps passat
el silenci era la distància
que ens apropava.
Ens llegíem els ulls,
sentiem el frec dels llavis
a cada besada,
les nostres pells parlaven
i era suficient
i era guia pel plaer.
D'un temps on el silenci
ho era tot i el buscàvem
a un temps on el silenci
és el no-res.