L'amor, ningú ho diu, 

té una part de possessió, 

un ego amagat

i un molt de confiança.

L'amor és temps compartit 

i fa impossible el tenir-ho tot, 

està fet de costums mutues

propietat de cada parella, 

alienes a la resta del món. 

L'amor demana molta calma

i un reinventar-se cada dia, 

no té mesura ni pretén definicions

més enllà d'allò que es viu i desitja. 

L'amor, quan canvien les costums

i el temps deixa de coincidir, 

s'esquerda i perd agònic el sentit, 

però l'amor existeix amb tu

o un altre tu que el volgui definir

                                           amb mi.