Per més que hi penso
sempre em queden pendents amb tu.
I és en la vida que ens falti viure
on trobarem l'espai just per compartir
allò que ara ens quedi per fer i dir
i on els cors acomodin els sentits.
Avui el plaer s'ha manifestat vigorós,
hem tornat a ser esperit i, potser,
no hem estat suficients i ho hem tingut tot.
T'estimo, saps?
i el teu melic és una mica de tu,
un trosset que he tastat
d'un cos que em somriu
com ho fa el teu amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada