Marxaré sense equipatge,
deixaré terra i amics.

Però demà el sol sortirà de nou
                                 com avui
o potser el dia serà ennuvolat
                                 com avui.
i de nit m'acompanyarà la lluna
                                 com sempre.

Les mans ben buides,
el bagatge abandonat amb els records
i els sentiments en l'oblit.

Un dia descobriré que és una quimera,
que el zero absolut no existeix en la vida.
Allò que ens és propi no és un recomençar,
és reprendre trobant nous motius
per viure, per estimar i per ser.

Sabré qui m'acompanya i, us dic,
que res deixo enrere perquè seria morir.
Em nego a començar de zero
obrint els braços a la vida.