Un dia, al despertar, et sents sol,
cap vers t'acompanya
i no reconeixes cap paisatge.
Les paraules fugen de tu,
ara desconegudes s'arrengleren
en el teu penya-segat i es precipiten
emmudint somnis i records.
Una melodia fimbra el teu cos
fins a congelar-te la sang
i fer bullir la pell freda.
Ets un estrany per tu mateix...
sobrevius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada