Desperten mortes
o plenes de sentits,
avui com vidres transparents
m'ofeguen les paraules.

Freda jeu,
perduda en un desert,
crostes de sang la cobreixen,
és l'ànima desdibuixada.

Abatuts a la sorra
esperen el foc els amants,
com a darrer present
llàgrimes i pols de sentiment.

Demà cendres,
adob de noves arrels,
per un esbarzer cruel
o per un roure generós.