Conec el silenci d'un home
amagat de les mirades
i de sentimets invisibles.

Un home jove que sembla vell,
de pell més blanca que el fred
i de petjades lentes i perdudes.

S'asseu indiferent entre ombres,
es distreu veient passar altres vides
i sembla feliç de la pròpia tristesa.

Li he llegit un meu poema,
un d'amor i ple de serpentines
i els seus ulls han dibuixat un somriure.

Conec un home que s'ha fet vell
vivint nit i dia la vida
creient que tot és mentida.