dilluns, 5 de febrer del 2018


De vesprada,
quan la mar acull el sol,
desperta el nostre somni,
convertits en amants fins a la matinada.
Però de dia, quan impera el blau,
jo, segueixo somiant
i desitjo que l'albada no ens trobi
per perpetuar el nostre amor.

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)