diumenge, 4 de febrer del 2018
Despullar-nos ha estat senzill...
Descobrir ànimes perdudes,
treure la pols a somnis passats,
netejar llàgrimes fossilitzades,
obrir cortines que amagaven la llum,
permetre a la paraula conèixer-nos.
El present sembla regalat entre els dos
tot i el passat amb les seves ombres.
Hauria de ser un àlbum de records
i caduc es mostre perenne amb la por
... a què?
... a qui?
Hem estat i som amants en vers,
tota mena de sentiments compatits,
novells d'aquest amor incipient,
gairebé tot entregat i donat
Cos i cor o cor i cos tant és l'ordre
Intens...
el nou temps...
el nou record
I saltaré al buit si tu m'ho demanes
La meva fe...
renovada confiança...
l'amor
És com el visc, el dono i desitjo
no he de témer a un adéu,
no té espai entre tu i jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada