Asma perdut corre amunt i avall.
No sap on és, no sap on va.
Ara a les platges, ara a escola.
No sap on és, no sap on va.
Ara a les platges, ara a escola.
Es neteja la sorra del peus,
s'asseca la suor dels estius,
mira de reull imatges recents del passat.
S'enfila al tren i torna a baixar,
trepitja la pols d'un camí nou,
desconeguts com se sent ell.
Ulls folls del qui no enten ni compren.
Asma perdut segueix l'aprenantatge,
o potser, l'està començant.