Et penso,
somrient.
Amb els ulls ben oberts
No hi ha desafiament
Miras el món,
segura.
Fas el primer pas
i un altre...
un altre.
Simètrics,
perfectes.
La respiració constant
Giras el cap i...
Què veus?
Qui veus?
La teva ma,
la dreta.
Subjecta forta la meva,
l'esquerra.
Fas més ample el somriure
Sóm dos
De pas simètric,
perfecte
i un altre...
un altre
El món és nostre
i és el nostre món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada