Algunes vegades som esperit,

eteris del cos.

Ens transformen en un sol ésser,

orgàsmic.

Un espai suspès on el temps es detura,

en silenci no respira.

Arribem a punts on els membres tremolen,

compulsius, deslligats del cos.

Ens arrapem l'un a l'altre en l'acte final,

el cor es desmaia.

Silenci... pau absoluta...

Recuperem l'alè incrèduls,

ens mirem i els ulls pregunten:

- com pot ser possible?

Ens abracem, pausadament

i el bes retorna a uns llavis candents.