Em sento sol, cap vista, cap paraula, cap vers,

abocat al precipici tot el meu vocabulari, entregat,

desconegut i amagat, cauteritzat.

Com un bumerang el passat torna,

entona la seva melodia sobre tot el meu jo,

congela la sang i ... bull.

No vull vagar davant al desconegut,

ni escoltar les pròpies justificacions, perquè


                          jo no vaig decidir estimar-te
                          senzillament t'estimo
                          siguem tu i jo el nostre baluard.