Acròstic

Home cansat cerca
amagatalls en el silenci
mirant enrere,
onejant el seu velam, ell
remant encoratjat,
tria fugir mar endins
una nit de tempestes,
no té por a la solitud
prou que l'ha coneguda,
oblidada i ara omnipresent,
emprendrà el vell cant,
tonades d'esperances
allunyant-se del present.