Sóc l'ombra de la tristor
perduda en el pensament,
ara disfresso la bogeria,
sabent-te en altres indrets,
d'haver perdut el destí.

Caminar per carrers nous
que tu i jo mai trepitjarem
i així amagar la melangia
de trobar el nostre passat,
de topar amb els records.

Però la certesa m'obliga
i trio la lluna i el sol,
la nit i el día,
el somni i la realitat,
la vida i el viure-la.

Trio i torno a triar
a tu i la teva presència
i trio segur de triar, i trio
tot i que triar pugui fer mal,

                                 jo trio estimar.