El misteri captiva el blau seré de la melangia
i jo he decidit empesar-me una paraula.

Qui te pressa quan la nit és tan propera?
De fet, tant fa nit o dia com claror o foscor.
Sé qui soc, tan mateix qui ets,
qui són ells i qui som nosaltres
La llúdriga ha sortit del seu cau,
ha perdut la por o està farta de viure amagada.
Avui ha dit prou, plantarà cara
per sentir-se lliure tan sols quatre passes
si ve el barbut caçador, mala sort per ell,
ella morirà, sens dubte, però lliure.

D'això, jo volia fer un poema d'amor
i m'he empassat la llibertat d'un caçador.