5 octubre

L'enyor,
és un t'estimo
cercant els teus llavis
dins del teu cor.

La nit avança inevitable,
queden hores de descans,
desperto amb un somriure,
miro entre els somnis
i res trobo que el motivi.
De lluny arriba el so de sirenes
i d'un avió del qui no coneixeré destí,
Catalunya està desperta,
no té repòs, ha trobat el seu camí.

L'absurd del poeta
captivat pel vers
que tot ho mostra
i ell voldria amagar.

Escriu quatre mots
plens de sentit,
buits de significat
i amargs de llegir.

L'impuls el domina,
vol omplir un espai
on tot sigui plenitud
i per tu vol ser lliure.

Escolta'l, mira-li les mans,
les llàgrimes i el somriure,
no té por d'estimar-te
ho cridarà amb ansiada calma.

                         T'estimo a tu.

La veig a les mans,
s'apodera de mi.
Mira bé els meus ulls
eixuts de tant pensar-te,
i els meus llavis secs
de tant desitjar te.

Tot és tardor en mi,
has estat a tocar
i ara t'allunyes.
La llei del dictador
ha dictat sentència,
mori la llibertat.
Als teus peus una corona,
el seu crespó hi diu només

                  sé que tornaràs,
                  Catalunya t'estima

Sóc l'ombra de la tristor
perduda en el pensament,
ara disfresso la bogeria,
sabent-te en altres indrets,
d'haver perdut el destí.

Caminar per carrers nous
que tu i jo mai trepitjarem
i així amagar la melangia
de trobar el nostre passat,
de topar amb els records.

Però la certesa m'obliga
i trio la lluna i el sol,
la nit i el día,
el somni i la realitat,
la vida i el viure-la.

Trio i torno a triar
a tu i la teva presència
i trio segur de triar, i trio
tot i que triar pugui fer mal,

                                 jo trio estimar.

Pell                     adormida
Tous                      cercant
Dits                       inquiets
Tacte                entrellaçat
Calfreds              bategant
Frisar              pensaments
Sentiments       compartits
Silencis                   reeixir