Quan em parles d'amor
m'envaeix el neguit
d'un fred sense taulada,
tens encongida la raó
i ja no esperes cap matí
amb il·lusions renovades.

La nit et dóna un nou plor,
no era aquest el teu destí.
Recordes el caliu a les galtes
de les seves mans l'escalfor
jugant tendres amb els teus pits,
cluques els ulls amb un breu ofec.

Saps que has de començar el vol
per tornar a creure en els somnis,
vestir el teu cos amb sentiments
per rebre la força d'un nou amor,
amarar el teu cor avui ferit
perquè l'amor i tu sou companyes
                                         inseparables

Gener 2019

Un dia qualsevol, sense més,
anirem a sopar
amb qualsevol excusa, sense més
prendrem un bon vi.
No ens demanarem permís i sense més
ens mirarem als ulls i en silenci
ens direm un t'estimo, no un qualsevol,
serà, sense més, el nostre atzar.
Després caminarem de la mà,
despreocupats, per qualsevol carrer
i sense més la passió d'un bes parlarà.
Cóm qui no vol, sense més l'amor.

Desitjo la teva mirada en el meus ulls,
en les meves oïdes el so de la teva veu,
la carícia del teu tacte en la meva pell,
el teu aroma envolcallant el meu ésser
i a la meva boca el sabor de teus llavis...

                                                         desitjo el teu amor
                                                         i ens fem l'amor

Torna, és la nit.
Escolta-la,
com una esperança
perquè sempre precedeix
un nou dia.

Participa de la vetlla
no te'n amaguis,
no li tinguis por.
Sigues valenta,
lluita, fes-ho per tu.
No esperis cap guany
ni res has de perdre.
Ets tu, el millor valor
que tindràs sempre.

Això és tot,
i la nit tan sols foscor
anunciant la claror
d'un nou dia.

Suficient

L'amor, ningú ho diu, 

té una part de possessió, 

un ego amagat

i un molt de confiança.

L'amor és temps compartit 

i fa impossible el tenir-ho tot, 

està fet de costums mutues

propietat de cada parella, 

alienes a la resta del món. 

L'amor demana molta calma

i un reinventar-se cada dia, 

no té mesura ni pretén definicions

més enllà d'allò que es viu i desitja. 

L'amor, quan canvien les costums

i el temps deixa de coincidir, 

s'esquerda i perd agònic el sentit, 

però l'amor existeix amb tu

o un altre tu que el volgui definir

                                           amb mi.

Quan la mirada és
el tacte de la carícia
els ulls ens guien pel cos
sense deixar de somriure.
Els pits tremolen al so
d'un cor que batega nerviós
entre suspirs incontrolats
desitjant ser besats.
Un alè omple de calfreds
la pell del cos nu
penetrant porus a porus
desfermant el desig compartit.
Vivim l'essència del plaer
a cada glopada del teu nom
i del meu, xiuxiuejats
amb el darrer esma...

fent l'amor com única manera de ser.

La tieta a les darreres hores recordava a l'onclo Pepet, ell li deia com costa de morir.

Tota una vida
és el cost de la mort.
Més llarga o més curta
però tota una vida.
Ningú neix per morir,
neix per viure
i la mort és, només,
un deixar de viure,
només és això, morir.