dilluns, 17 de desembre del 2018


Quan la mirada és
el tacte de la carícia
els ulls ens guien pel cos
sense deixar de somriure.
Els pits tremolen al so
d'un cor que batega nerviós
entre suspirs incontrolats
desitjant ser besats.
Un alè omple de calfreds
la pell del cos nu
penetrant porus a porus
desfermant el desig compartit.
Vivim l'essència del plaer
a cada glopada del teu nom
i del meu, xiuxiuejats
amb el darrer esma...

fent l'amor com única manera de ser.