Bon dia vida.


Perquè
           és bo de veritat per a tu.
Perquè
           a partir d'avui el teu pas ha de ser segur.
Perquè
           ningú ni res ha d'impedir la teva felicitat.
Perquè
           els teus valors prevalen.
Perquè
           ets forta i decidida.
Perquè
           els teus sentiments són clars i transparents.
Perquè
           has estat honesta sempre.
Perquè
           has lluitat en silenci.
Perquè
           has cregut un ideal i ara el defensas.
Perquè
           la teva vida avui et pertany.
Perquè
           pots estar orgullosa de tu.

Perquè
           m'estimes com ningú ha fet fins ara.
Perquè
           valenta et deixes estimar.
Perquè
           tu fas avui el teu futur.
Perquè
           les pors ja no són més que records.
Perquè
           ets lliure i has triat l'amor.

Mai no és un accident involuntari,
però sí un gest intrèpid i molt valent.
Prens unes mans entre les teves
esperant trovar un tacte suau
i el que troves és una escalfor
on nia un batec que s'apropia de tu.

Ho saps, ho desitges, el vols...
sempre més el lligam  que et reclama.
Aflora la trensperència d'uns ulls,
et miren descarats suprimint distàncies,
una calma segura envaeix el moment
quan els llavis es troven i s'eclipsen.

Melic

Per més que hi penso
sempre em queden pendents amb tu.
I és en la vida que ens falti viure
on trobarem l'espai just per compartir
allò que ara ens quedi per fer i dir
i on els cors acomodin els sentits.
Avui el plaer s'ha manifestat vigorós,
hem tornat a ser esperit i, potser,
no hem estat suficients i ho hem tingut tot.
T'estimo, saps?
i el teu melic és una mica de tu,
un trosset que he tastat
d'un cos que em somriu
com ho fa el teu amor.

El meu somni era regalimar pel teu cos
i dormir el meu desig en l'escalfor del teu ventre.
Ens adormim, sí,
esgotats entre jocs inventats
del descobriment constant de la nostra natura.
Ens hem desprès de la roba,
tu a mi i jo a tu,
marcant pauses,
seguint el ritme de cada moment,
de cada trobada,
assedegats de desig i de nosaltres.
La premissa és l'amor,
amb ell tot es multiplica i magnifica,
prenent forma d'onatges.
En els llavis la paraula,
l'alè mesclat de boca a boca,
la impaciència calmada del bes
dibuixant motllos imperfectes.

          La litúrgia de l'amor
          en comunió amb el sexe.

I et diré, amor meu, que aquesta nit
vestirem amb llençols el nostre cos
mentre parla de l'amor i,
després de les tremolors,
esperaré el moment per gaudir,
de tu, dels teus ulls complaguts
abans no m'adormi acaronant el teu ventre.

En els llavis la paraula,
alès mesclats de boca a boca,
la impaciència calmada del bes
dibuixant motllos imperfectes.

I et diré, amor meu, que aquesta nit
vestirem amb carícies el nostre cos
mentre parla de l'amor i,
després de les tremolors,
esperaré el moment per gaudir,
de tu, dels teus ulls complaguts
abans no m'adormi acaronant el teu ventre.

Presons per la llibertat.

Perquè no trobo cap camí
que m'apropi aquesta nit
fins a la nostra platja.
Busco respostes en els avantpassats
i em deixo portar per les onades
però m'ofega el neguit de no trobar-te.
És tan llarg això d'esperar
quan el cansament no et deixa caminar
i aquí estic jo cercant noves petjades.
He somiat que seguia un camí
amb una sabata a la mà, d'un nin,
envoltat de vells cants en veus conegudes.

Arribaré fins a tu
amb el tacte d'un cavaller
i l'efervescent desig adolescent.
Si el teu voler amb rebutgés
desfaré el camí fet,
tornaré al punt on vàrem fluir
orgullós del teu no,
orgullós de que el no sigui teu...

                                                orgullós de tu.