però sí un gest intrèpid i molt valent.
Prens unes mans entre les teves
esperant trovar un tacte suau
i el que troves és una escalfor
on nia un batec que s'apropia de tu.
Ho saps, ho desitges, el vols...
sempre més el lligam que et reclama.
Aflora la trensperència d'uns ulls,
et miren descarats suprimint distàncies,
una calma segura envaeix el moment
quan els llavis es troven i s'eclipsen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada