El meu poemari
Un petit recull
dijous, 17 de maig del 2018
El cos no pot més,
vol descansar i no pot.
La ment es manté desperta,
lluiten cansament i pensament.
Les parpelles es tanquen
i un malson les torna a obrir.
Vine, no triguis més,
abraça'm per poder dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada